interculturalitat_logo

La Xarxa Barcelona Antirumors vol eliminar el rumor que vincula presència d’estudiants immigrats i baix nivell educatiu.

La Xarxa Barcelona Antirumors fa més de 3 anys que treballa per eliminar els rumors que dificulten la convivència en la diversitat a la nostra ciutat. Un dels principals rumors als que ens enfrontem és el que justifica que els alumnes immigrats/des baixen el nivell als centres educatius.

L’altre dia es va relacionar mals resultats acadèmics amb la presència d’estudiants immigrats a les escoles catalanes. La difusió i assumpció d’aquesta falsa creença estigmatitza un col·lectiu de persones i pot portar greus conseqüències, dificultant la convivència i la cohesió social al nostre país. Per aquest motiu volem recordar i difondre dades que ens demostren que l’alumnat immigrat NO és el responsable dels resultats acadèmics de Catalunya. Abans però, voldríem exposar que, tot i que el nivell de rendiment de l'alumnat dels nostres centres educatius té un ampli marge de millora, els resultats obtinguts a Catalunya de l’informe PISA1 són similars a d’altres països europeus. En competència científica Catalunya té una puntuació de 492 punts, per sota de la mitjana de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), 501 punts; 493 punts en matemàtiques, un punt per sota de la mitjana de l'OCDE, que és de 494; i s'apropa a l'excel·lència en l'àmbit de la comprensió lectora amb 501 punts (la mitjana de l'OCDE són 496). 2 S’ha de ser curós, però, a l’hora de valorar l’informe PISA, pel volum de dades de tal magnitud que molt poques persones han pogut llegir i analitzar en la seva totalitat.3

Presentem algunes dades:

- No existeix una relació entre el percentatge d’estudiants d’origen immigrat i la puntuació mitjana d’un sistema educatiu, com han demostrat les diferents edicions de l’avaluació PISA.4 Al 2006 coincideix amb una gran baixada en comprensió lectora. Aquell any, la població estrangera era del 12,81%. Al 2009, Catalunya arriba a un dels majors percentatges de població estrangera registrats fins el moment (15,91%) i la comprensió lectora es situa per sobre de la mitja d’Espanya i de l’OCDE. Entre l'any 2003 i el 2009, l’índex de comprensió matemàtica i científica fluctua amb pujades i baixades. Durant aquest període, l’increment de la immigració es continu.5

- Les pròpies dades PISA impossibiliten establir una relació entre l’heterogeneïtat de la immigració i el baix nivell educatiu. Actualment, les nacionalitats estrangeres més nombroses a Catalunya són la marroquina, la romanesa, l’equatoriana, la italiana i la xinesa. Tot i aquesta realitat migratòria tan plurilingüe, Catalunya ha obtingut, com hem dit anteriorment, més puntuació en comprensió lectora que Espanya i la mitjana de l’OCDE.

- Els països amb més bons resultats a l’informe PISA són els que destinen més recursos a pal·liar les diferències socioeconòmiques existents al seu territori.6 ? Els estudis realitzats per la mateixa OCDE alerten sobre els efectes negatius que té la segregació escolar i la no regulació de la llibertat d’elecció d’escola sobre el rendiment agregat i la qualitat dels sistemes educatius. Com més segregació hi ha a les escoles, menor és la taxa de graduació a l’ESO.7 A Catalunya, hi ha una gran diferència entre la taxa de graduació a l’ESO al sector públic (77,5%) i al sector privat-concertat (88,4%). Això és resultat de la diferent composició social dels centres, ja que a aquells centres on l'alumnat pertany a nivells econòmics i procedències barrejades, tenen alumnes amb resultats més homogenis. A escoles amb població més semblant entre sí, hi ha més diferència de resultats entre l’alumnat (resultats molt bons i molt dolents).8

1 Programa Internacional per a la Avaluació d’Estudiants, en les seves sigles en anglès.
2 http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2013/31203informe...
3 Comunicat de la FaCaP. 5/12/2013.
4 http://www.mecd.gob.es/inee/estudios/pisa.html
5 Idescat.
6 http://www.324.cat/ 10/12/2013
7 Bonal, 2013.
8 Moreno Fuentes F.J.; Bruquetas Callejo M. (2011) Immigració i Estat de benestar a Espanya. Obra Social La Caixa “Col·lecció Estudis Socials”.

Si bé les diferències en la puntuació de l’alumnat immigrat arriben als 71 punts en funció de si assisteixen o no a centres amb més o menys concentració d'aquest mateix alumnat, les diferències no són estadísticament significatives per a l’alumnat nadiu. Segregar l'alumnat immigrat i de classes humils doncs, redueix les expectatives d'èxit escolar d’aquests alumnes, no millora les dades a les aules i perjudica la cohesió social.9

- En qualsevol situació de complexitat que pugui comportar la dinàmica educativa és necessari articular els recursos suficients per tal de garantir la igualtat d’oportunitats.

- No oblidem que l’accés a l’EDUCACIÓ és un dret bàsic de les persones, independentment de la seva nacionalitat, origen o condicions econòmiques i socials, tal i com ho contempla el marc nacional i internacional de dret.10

Xarxa Barcelona Antirumors, 18 de desembre de 2013.