L’acte de menjar ha estat històricament un acte social que els pobles han utilitzat com un espai per comunicar-se, per conèixer-se i, fins i
tot, per transmetre oralment la història dels seus pobles i dels avantpassats. Un dels menjars més universals, al voltant del qual
s’apropen els habitants de tot arreu, són les sopes.

Des de temps immemorial tots els pobles han anat creant —la cuina és un procés de creació— els seus brous, que elaboren amb els productes que tenen a mà al seu entorn: vegetals, carns, peixos, espècies... El resultat del procés d’ebullició d’aquesta diversitat d’ingredients és un plat exquisit i nutritiu.

En els últims anys, ha entrat en escena un nou procés migratori que està transformant els nostres barris i la nostra vida quotidiana. Podem dir que actualment, com la sopa, els nostres barris també estan bullint.

És en aquesta similitud entre els nostres barris i les sopes que té el seu origen el Festival de Sopes del Món, la sopa com a símbol: totes les sopes es fan amb diferents ingredients i tenen un resultat similar, totes les sopes són en essència les mateixes i, alhora,
úniques, totes diferents i, alhora, semblants, com les persones.

D’altra banda, el Festival de Sopes ens serveix com a excusa per a la trobada. Amb el Festival, els veïns i veïnes tenim la possibilitat de sortir al carrer i compartir les nostres tradicions culinàries i els costums. Res millor que la calor de les sopes per trencar el gel, per deixar de costat per una vegada els nostres mutus prejudicis i donar-nos una bona oportunitat per conèixer-nos i, per què no, per plantejar junts noves iniciatives. Com la sopa, l’ebullició pot esquitxar una mica, però tenim els millors ingredients, els veïns i veïnes de tot arreu, i podem aconseguir que la sopa resultant sigui única: uns barris millors, uns barris prodigiosos.