Nou Barris

En el naixement i el desenvolupament del districte de Nou Barris cal tenir present dos factors fonamentals:

  • En primer lloc, l’arribada massiva -en les dècades de 1950, 1960 i, en menor mesura, 1970- de població immigrant procedent d’altres comunitats de l’Estat espanyol.
  • En segon lloc, l’existència i el desenvolupament d’un ampli i dinàmic teixit associatiu, que encara avui conserva la seva força i el seu potencial.

Durant els anys de la postguerra, la situació d’extrema pobresa que impera en algunes zones de la península provoca un èxode massiu cap als nuclis urbans. En aquest context, el districte de Nou Barris constitueix un punt d’acollida important per a la immigració obrera que arriba a la ciutat durant les dècades de 1950, 1960 i 1970.

Des de finals dels anys noranta, el districte recupera la seva tradició d’acollida. En aquesta ocasió, els immigrants procedeixen fonamentalment de països extracomunitaris. Encara que vinguin de més lluny i que parlin a vegades llengües diferents, els seus projectes migratoris són similars dels que tenien els primers immigrants del districte: volen accedir a un treball en condicions, a un habitatge digne. Igual que els seus predecessors, les condicions en les quals viuen solen ser difícils, sobretot al principi.

Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, entre el 2001 i el 2010, la població estrangera de Nou Barris gairebé es va quintuplicar, passant de les 4.961 persones registrades l’any 2001 a les 27.100 registrades l’any 2010. Després de 2010 i fins a l’any 2015, però, la taxa de població estrangera cau progressivament, a causa del context de crisi que es va viure de forma generalitzada i que va comportar un descens acusat de la primera arribada de persones a la ciutat i al districte, i un augment lleuger en el nombre de casos de retorn als països d’origen.

Aquesta tendència al descens, mostra un punt d’inflexió a partir de l’any 2017. A gener de 2021 les dades es mantenen en relació amb l’any anterior.

Dades de l’Institut d’Estadístiques indiquen que a gener de 2021, les persones estrangeres empadronades arriben a 36226, el que suposa un percentatge del 20,8% respecte a la població total del Districte. Així i tot, l’augment percentual respecte al període anterior se situa en el 2%.

Quant al rànquing per nacionalitat, en data de gener de 2021, es manté força semblant a l’any anterior, sense canvis significatius llevat dels canvis de lloc de Bolívia que passen de la vuitena posició i de Colòmbia que passa a la quarta posició.

Pel que fa a la presència als barris, continua la tendència dels anys anteriors segons la qual els tres barris amb major presència relativa de població estrangera són: Ciutat Meridiana, amb un 42,9% sobre el total de població, Turó de la Peira amb un 35,4%, Trinitat Nova amb un 32,2%, les Roquetes amb un 32%, Porta amb 31,2% i Verdum amb 30,9% Si mirem el volum de població en termes absoluts, el barri de Porta presenta un major volum de població estrangera (8.674), seguit de Prosperitat (6.669), Vilapicina (6.154 persones), Turó de la Peira (5.754) i les Roquetes amb 5261 persones.

Podeu trobar dades actualitzades de la població de Nou Barris a:

Dades de la immigració a Catalunya

Estadística ajuntament