Volador 18è Festival de Sopes del Món

Text escrit pel Kasal de Joves Roquetes

No vull sopa!

– Què hi ha per sopar?
– Sopa.
– Ecs…, quin fàstic, a mi no m’agrada la sopa!
– Has de menjar sopa sí o sí; si no, et refredaràs!
– Però em trobo bé…, vull un entrepà!
– Nena, menja sopa i calla.
– Per què? És injust.
– Perquè ho dic jo! I punt.
– Doncs no em dona la gana.
– Doncs demà no surts.

La sopa, com la majoria de coses de la vida, quan és a la força, no entra de cap de les maneres. No seria estrany que així, d’entrada, ni una sola jove de Roquetes contesti que vol sopa per sopar. En canvi, els nois i les noies del taller de cuina del Kasal de Joves de Roquetes ens pregunten des de fa mesos quan és el dia de les sopes. La sopa, quan és escollida, és un plat que agrada a moltes persones. Una recepta que ofereix tantes oportunitats com diversitat de llengües que la volen tastar.

La sopa, com la majoria de coses de la vida, quan és desitjada és quan més es gaudeix. Els i les joves necessiten que els preguntem què volen per sopar, què els agrada i com els agrada. Però qui no ho necessita? A qui li agrada que la coaccionin? Qui no es defensa quan se sent atacada? El jovent qüestiona les estructures i les normes perquè les pateix, qüestiona allò imposat i allò que “hauria de ser” o “el que s’espera que sigui” perquè sap que dol i limita les experiències de vida. Els i les joves necessiten espais de llibertat, on provar què i qui volen ser i com es volen relacionar. Ho necessiten com ho podem necessitar totes en qualsevol altra etapa de la vida, només que el jovent és el mirall de la societat multiplicat per deu. Els grups humans necessitem espais sense judici, però on sentir-nos protegits i cuidats per anar improvisant. Per això, el jovent busca ajuda per elaborar la recepta, però, molt sovint, es troba en una cruïlla, un espai incert entre l’etapa infantil i l’adulta, entre la infantilització i l’excés de responsabilitats.

Així que, si no volem que les joves busquin la recepta de la sopa al seu smartphone, hem de tenir temps. Temps per escoltar, per explicar la recepta tradicional  i afegir-hi un nou ingredient o una mica més de sal si això és important. Temps per compartir, per entendre’ns i mirar-nos les unes a les altres. No hi ha només una manera de ser jove, n’hi ha tantes com sopes al món; així que aprenguem a reconèixer-les totes.

I a tu, com t’agrada la sopa?

23Oct