Manifest pel Dia Mundial de les Persones Refugiades

Hi ha algú del teu barri que sigui una persona refugiada? Has vist avui al mercat alguna persona refugiada? Quantes vegades has parlat amb una persona refugiada? I al bus, al metro o pel carrer, has vist alguna persona refugiada? Gairebé segur que no pots respondre aquestes preguntes.

Les persones refugiades del nostre edifici, del nostre barri, de la nostra ciutat no tenen res visible que els identifiqui com a tals. Són persones amb qui ens creuem, a qui saludem o simplement mirem, amb qui convivim o de qui notem la presència sense saber que van fugir del lloc on van néixer o on vivien, perquè temien per la seva seguretat, la seva integritat i, fins i tot, per la seva vida.

Potser per les seves característiques podem pensar que són turistes o que han migrat a aquest país o, simplement, que són aquí, en aquesta ciutat cada vegada més diversa. En qualsevol cas, difícilment pensem en com han trobat aquí un lloc per viure ni en els tràmits tan complicats que han hagut i han de superar per poder-s’hi quedar.

Perquè una persona refugiada pugui ser a la nostra ciutat, en molts casos s’ha d’enfrontar no només a grans i perilloses travessies sinó també a llargs i complexos processos burocràtics i a molts reptes i dificultats, com l’idioma, els costums, la manca d’amistats, l’absència de la família, etcètera.

És una realitat de la qual, si no hi interactuem, difícilment en sabrem res i, probablement, mai no sapiguem que qui avui s’asseia al nostre costat, la persona que ha pagat al supermercat abans que nosaltres, la persona amb qui hem travessat el carrer o aquella que feia esport a la platja són persones refugiades. Sí, són aquí i tenen drets i obligacions i formen part de la nostra ciutat, del nostre dia a dia. I nosaltres formem part de la seva ciutat, del seu dia a dia.

Compartim ciutat, compartim molts dels drets i absolutament tots els deures; compartim, amb les persones refugiades, més del que sovint ens adonem.

Avui, les persones migrants, desplaçades i refugiades són part de la normalitat de les nostres ciutats, dels nostres barris.

Únicament durant l’any 2018, van arribar a Barcelona més de 7.000 persones refugiades. Coneguem-nos, coneguem-les i compartim la lluita pels seus drets, que també són els nostres; per les seves necessitats, que també són les nostres; pels seus somnis, que també són els nostres, i per les seves ganes d’una ciutat millor, una ciutat que també és la seva.

Hola! Benvingudes! Hola, quin plaer tornar-vos a veure!

5 juny, 2019