Aquest any celebrem 15 anys de Festival de Sopes amb música de fons: la dels combos de l’Escola de Blues, la dels artistes de circ i la que portem totes a dins, per viure i per conviure.
La música, com la sopa, ens retorna a la infància i a l’adolescència, ens porta bons records, ens escalfa l’ànima. Com la sopa, la música ens evoca la nostra pròpia història a la vegada que ens connecta amb tota la història de la humanitat.
Connectar allò personal amb allò universal és potser l’única manera de no sentir-nos sols i no tenir por.
Perquè… de què tenim por?
Potser tenim por a desaparèixer. Per això el crit, l’insult, el soroll, la ràbia.
Per sort tenim la música -i la sopa-, que ens donen vida i ens fan immortals, mantenen la nostra memòria i ens connecten amb la del que tenim al costat.
En aquest any difícil en què l’odi ha fet molt de soroll, deixem-nos portar per la cançó més bella del món mundial: la cançó del nostre festival!!!