VotxTothom. La Plataforma pel Dret a Vot de les Persones Estrangeres

Manifest

Als últims anys, reivindicacions històriques en polítiques migratòries i d’estrangeria, com l’oposició a l’existència dels CIEs i al model de control de fronteres i d’asil, així com la lluita contra el racisme institucional i la criminalització de la immigració, han adquirit més legitimació social.

Això ha permès situar la lliure circulació de persones com a pilar fonamental del respecte als drets humans, inherent a la condició de persona. No obstant, això no és suficient, encara falta situar un marc inclusiu i d’igualtat plena. Els discursos assistencialistes i paternalistes encara no estan superats, segreguen a la població estrangera i la redueixen a ser objecte passiu.

Cal revertir una situació de vulneració de drets que s’està donant des de fa dècades. Les persones estrangeres han de tenir reconegut el seu dret a ser subjectes polítics actius, dotant d’eines el seu rol d’agents transformadors de la societat

El dret al vot, actiu i passiu, és a dir, a elegir i ser elegit, en el marc del dret a participar de la vida política de la societat, forma part indissociable del conjunt de drets civils i polítics, tal com el defineix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, en l’article 25. En una societat democràtica, el dret a vot és una eina imprescindible de diàleg i participació, que ha d’acompanyar qualsevol procés d’inclusió social. A més, a més, el dret a vot és fonamental perquè les persones estrangeres puguin fer-se visibles com a part de la ciutadania i identificar-se amb un projecte de societat i d’estat, i és també una forma de posicionament firme per revertir el racisme institucional i social.

Alhora, el dret a vot de tota la població, també és indispensable per consolidar i enfortir la democràcia. Si tothom no pot participar, decidir i ocupar espais de poder, la democràcia és feble i parcial. A Catalunya, al voltant del 15% de la població no té dret a vot. Aquesta xifra puja fins al 30% o més en determinats municipis o barris, en els quals, a més, la participació electoral ja és baixa.

Actualment, el dret a vot està lligat a la condició de ciutadania, i aquesta condició està lligada a la nacionalitat. Hi ha una limitació excloent en el reconeixement dels drets de les persones que contradiu el principi jurídic fonamental d’igualtat davant la llei. Les conseqüències d’aquesta manca d’igualtat són la discriminació en funció de la nacionalitat, sovint lligada a altres formes de discriminació i racisme, per religió, cultura i trets ètnics, entre altres. Hem d’obrir el camí per desvincular els drets de ciutadania de la nacionalitat, i fer de la ciutadania, un concepte més ampli, lligat a la residencia i a la condició de ser persona.

A la vegada i especialment ens els darrers anys, s’ha manifestat en reiterades ocasions des de diferents organitzacions juvenils reduir l’edat amb dret a vot, i per tant passar dels 18 als 16 anys doncs és a partir d’aquesta edat que les persones són joves (Llei 33/2010) i a més ja poden tenir responsabilitats legals com ara dret a emancipar-se, treballar així com també responsabilitats penals. És en aquest context, que una persona de 16 anys ha de poder escollir quines són aquelles polítiques que responen millor a les seves circumstàncies. A més, actualment existeix un ample consens polític doncs el Parlament de Catalunya, en el sí del Ple monogràfic sobre polítiques de joventut de l’any 2013, va aprovar per ampla majoria reduir l’edat de vot de les persones joves fins als 16 anys, afavorint d’aquesta manera la defensa dels seus drets així com també la participació en la presa de decisions.

Per això, manifestem:

  • El dret al vot actiu i passiu no ha d’estar lligat a la nacionalitat. Ha de ser inherent a la persona i, en tot cas, vinculat la residència reconeguda mitjançant l’empadronament.
  • L’ article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics ha de ser aplicable a totes les persones residents en un Estat, independentment de la seva nacionalitat.
  • Totes les persones residents en un Estat han de gaudir del dret a vot actiu i passiu, a elegir i ser elegides per sufragi en totes les eleccions que se celebrin a qualsevol nivell.
  • Totes les persones estrangeres a partir dels 16 anys han de tenir dret a vot.

Acció local

14 desembre, 2017